... i sóc un indignat.
I no tiro pedres contra les furgonetes. I no pinto les jaquetes de ningú. I no escupo cap persona. I no sóc antidemocràtic. I no tinc ganes ferotges de batalla campal. I no utilitzo nous mètodes de violència urbana.
No sóc així, de debó. En essència, no sóc així. Creieu-me, no us estic mentint.
Sóc un indignat amb el sistema polític, econòmic i financer d'aquest país (i de gran part del món):
M'indigna que la classe política interpreti la democràcia d'una manera tan poc social, i la representativitat d'una manera tan poc racional.
M'indigna que l'economia estigui tan malmesa i tan mal gestionada.I m'indigna, sobre tot, la relació corrupta i mesquina que s'estableix entre aquests tres eixos de la nostra societat, provocant que aquest triangle no es posi al servei dels problemes de la societat, ni que cerqui solucions amb el màxim benefici i les mínimes pèrdues per a la comunitat local o global.
Aquests són els motius que m'han fet sortir a les places dels pobles i intentar buscar solucions a això.
Sortir a parlar, proposar i debatre.
Sortir a escoltar, entendre i aprendre.
Sortir a buscar noves formes i nous camins
Sortir, també, a denunciar i ser veu de la justícia.
Sortir a lluitar per un món millor.
Doneu-me temps per saber què, qui, quan, com i cap on he d'anar allargant les meves passes. Per aprendre a caminar necessito una mica de temps, un xic de pràctica i un punt d'acompanyament.
I si, en algun moment, no m'enteneu, pregunteu-me i intentaré donar-vos una explicació...
I si m'equivoco, ensenyeu-me el bon camí i perdoneu-me per l'error...
I si em volen enfonsar, pregunta't qui ho vol fer i per què...
I si s'ajunta amb mi algú que em vol utilitzar, defenseu-me i ajudeu-me a separar-me'l...
I si em volen pegar, penseu quantes vegades ho permetrieu amb el vostre fill...
I si us demano un cop de mà, penseu que ho faig perquè penso en el bé de tot@s...
I si voleu respostes ràpides, recordeu que estic creixent i que això requereix temps...
...i, si teniu ganes de parlar, veniu que us faré un lloc a taula per debatre junts.
Bravo, gran post. Ho expliques molt bé. Sé que la majoria dels acampats/indignats són com tu. Jo no faré demagògia dient que sou uns violents.
ResponEliminaA mi a taula debatent sempre m'hi trobaràs, sempre que no parlem de futbol, clar ;)
Com dius has/heu d'aprendre a caminar. Feu-ho ràpid, sinó els que ara segueixen acampats a plaça Catalunya (que no són com vosaltres) us ho espatllaran tot.
Gràcies Òscar!
ResponEliminaDe debó, moltes gràcies!
Bona reflexió!
ResponEliminaJo tampoc no tinc ni gos ni flauta i també estic indignada!
A mi m'indigna que un dels portaveus sigui un paio d'UPyD. M'indigna que la plaça Catalunya faci pudor a alcohol i pixum. M'indigna que molts manifestos siguin en castellà. M'indigna que l'espoli fiscal no el posi ningú en la seua boca. M'indigna que només s'indignin al Parlament i no a la Subdelegació del Govern. M'indigna que es protesti dels sous dels polítics i banquers i no dels futbolistes, quan és la causa major de la incultura social.
ResponEliminaMolt bon post!
ResponEliminaJo tp tinc ni gos ni flauta, i tb sóc indignada!
I si, hi ha coses a millorar, xò com bé dius, anem creixent. I això ja no s'atura.
Es necessita conscienciar a la gent, educar-la de manera que aprenguin a valorar més aquestes coses que no simplement pensar en anar de festa i evitar el problema. Els problemes no s'eviten, es parlen i s'intenta buscar alguna solució. Necessitem més recolzament.
ResponElimina