Temps de canvis

En aquesta setmana de canvis polítics, sembla ser que la realitat del projecte pot agafar l'aire de canvi que necessitava. Costa fer camí sense trobar-se impediment. Costa, i molt. Cada petita passa és molt més suada del que ens podíem imaginar. Ara entenem perquè la gent es queda a mig camí dels somnis. Poden agafar forma de malsons...

En aquest cap de setmana de canvis ens ha arribat una empenta necessària. "S'obren noves portes. Gràcies!", escriu la Meri al facebook. Aquella importància dels referents que ja han fet camí abans. I sembla ser, que acompanyat d'això, podrem acabar d'aplanar el camí del terreny amb una altra empenta per mediar les postures. En el nostre temps d'espera personal, també hi ha qui ajuda a aplanar el camí de l'arribada.

Amb tot, després de treure'ns la pressa de sobre, aprenem a relativitzar. Un projecte d'aquestes dimensions cal païr-lo. Amb seny. Amb paciència. Amb pic i pala. I sense por. Res es perd. Si no és aquí, serà allà. Si tu no vols, voldrà un altre. Si amb aquest em sento millor, no serà amb aquell... Canvis. Canvi de perspectiva. Canvi de ritme. Canvi de mentalitat...per seguir avançant.

(fotografia extreta de: http://fulkersontestblog.com/)