El desgast de la constància

Aquest mes ens ha desgastat.

M'adono que el món de les negociacions m'obliga a donar massa de mi. Em desgasta.

Estar pendent de tot durant les 24 hores. Parlar més de dues hores per aconseguir rebaixes del terreny. Trucades telefòniques de més de vint minuts amb la tensió de no saber si jugues la carta bona. Converses a tres bandes per tenir-ho tot controlat. Dubtes sobre el fet que ningú s'intenti aprofitar de nosaltres. Joc d'emocions per situar-nos entre l'espasa i la paret. Novetats que canvien la realitat. Voltes, voltes i més voltes a tot plegat...
Entenc perfectament que les persones no arribin a realitzar els seus somnis... perquè el camí per arribar-hi pot desgastar, cremar, desil·lusionar i, fins i tot, pot tenir moments de desitjar no haver començat el camí.

Ens hem trobat cara a cara amb els pitjors enemics del camí, el cansament, el desànim i la comoditat. Però en el silenci de la serenitat sé que no podran amb mi. Desgastat, però mai rendit.

Sembla que estem més a prop que mai. Desgastats, però més a prop que mai... Desitjem tan que aquest desgast arribi a bon port aviat....

(fotografia extreta de: http://limaginari.blogspot.com)